Io i Europa

“Transit” de L’Estació Espacial Internacional i un Shuttle (Atlantis) pel Sol.

A mi m’han semblat molt encertats els posts sobre mites lingüístics, el vídeo de Saturn i satèl.lits des del Hubble, l’article sobre el nou candidat extrasolar a superterra, la crítica a la peli Sunshine, el viatge amb una càmera a bord d’un SBR (propulsor sòlid del Shuttle), l’enllaç al vídeo de mecanismes celulars, els enllaços del seu blogroll, etc. És diu Daniel Martín, astrofísic de Canàries i he afegit un enllaç al blogroll per al seu blog Eureka.

M’imagine que heu sentit als telenotícies el sorprenent descobriment del primer planeta extrasolar (es a dir, que no orbita el nostre Sol) amb condicions que podrien allotjar vida com la terrestre. També m’imagine que us heu quedat amb la mel als llavis ja que els informatiús es limiten a la part més sensacionalista de la notícia, resultant sovint confusos. Així doncs, us faig un resum del que he trobat.

Són tres científics europeus (francés, suís i portugués – fins ací sembla un acudit) els que han descobert per primera volta i des del telescopi del European Southern Observatory en La Silla , Chile, un planeta potencialment habitable. Ho han fet mitjançant un instrument que separa la llum de manera que es poden trobar en diferents longituds d’ona les oscilacions que pateixen les estreles amb planetes al seu voltant. Abans d’aquest descubriment tots els planetes extrasolars eren massa calents, massa freds o simplement massa grans i gaseosos, com el nostre inhabitable Júpiter. Fins i tot es fa servir Júpiter com a unitat de mesura dels planetes extrasolars.

Com és aquest planeta?

Fins ara la recerca es centrava en estreles grogues paregudes al nostre Sol, però aquest planeta s’ha trobat orbitant una nana roja (el 80% de les estreles properes a nosaltres ho són) i açò implica que està orbitant una estrela molt més xicoteta i freda que el nostre Sol, situació que està compensada per la curta distancia entre el planeta i la seua estrela -14 vegades més curta que la Terra al Sol – completant una òrbita cada 13 dies! Es calcula que el seu sol vist des de la superficie del planeta es veuria 20 més gran que la nostra lluna o el nostre Sol des de la superficie de la Terra.

Fins fa uns anys les nanes roges no es consideraven com a posibles sols amb probabilitat de posseir planetes habitables.

A més a més sembla que sempre presenta la mateixa cara a la seua estrela – com la nostra Lluna a la Terra – el que implica que en una cara sempre és de dia i a l’altra sempre de nit, tot i que les temperatures mitges estaríen entre els 0ºC i 40ºC, fent possible l’aigua en estat líquid. Tot i ser 5 vegades més pesat que la del nostre planeta, la gravetat és 1.6 vegades la de la Terra, es a dir, una persona de 75 Kg allí pesaria uns 118 Kg!.

Hi ha dues teories:

a) És un planeta rocós com la Terra i un diàmetre 1,5 voltes més gran que el nostre planeta. Aquesta és la situació més probable.

b) És una bola de gel, amb un diàmetre fins i tot major.

Segons les teories vigents de formació de planetes hauria de tindre aigua i una atmosfera, però encara no en tenim proves.

On està? Com es diu?

Està orbitant l’estrela Gliese 581, i per tant el planeta ha rebut el nom Gliese 581 c, encara que els astrònoms ja comencen a referir-s’hi com planeta C.

Encara que Gliese 581 és una de les 100 estreles més properes a la Terra no la podem veure sense telescopi – ni el seu planeta C, per suposat. Hem d’intentar trobar-la en la próxima eixida! Es troba a 20.5 anys llum en la constelació de La Libra. Si el centre de la nostra galàxia estiguera a 24Km de nosaltres, 581 c estaria a només 20 metres!

Font Yahoo!News

Representació artística de Gliese 581 i els seus tres planetes.

Roma va començar l’any pel març fins el 153 abans de Jesucrist, en què fou trapassat oficialment al gener; això no obstant seguiren celebrant-se amb tot llur esplendor les festes ambrosíaques, que festivaven la fi de l’hivern i sobretot l’arribada del bon temps (…). A França persistí el Cap d’any pel març fins al 1653 i el papa Innocenci XII no l’establí al primer de gener fins al 1657.(…)

Encara avui entre la nostra gent més en contacte amb la terra, considera l’any dividit en dues grans estacions: l’hivern i l’estiu, que comença pel març; la idea de la primavera és doncs, gairebé inexistent. (…)

Ara comença a governar el cel el signe d’Àries, el qual regeix durant mig any, segons el dir popular, i comporta el tempos més bo de l’any, que comprén la primavera  i l’estiu. Des d’ara les ovelles, en opinió dels pastors, s’ajeuen i dormen del costat dret, i així criden i ajuden el bon temps. Hi jeuen fins al 4 de setembre, que entra al cel del domini dels escorpins i dels animals danyosos i verinosos que, si bé no comencen llur govern fins a la darreria d’octubre, ja deixen sentir llur influència un mes abans. Durant el mal temps les ovelles i molt d’altre bestiar dormen del costat esquerre, fins que torna a regir el moltó i a fer bon temps.(…)

Les restes de les cerimònies rituals pròpies del solstici hivernal i les de caràcter màgic relacionades amb la primavera es presenten arreu alterades de data per efecte de la influència de l’Esglèsia, que les ha allunyat del període quaresmal, propi d’austeritat i de dejuni. Les del ceremonial de primavera, en desplaçar-se, s’han barrejat amb les de les primeries de l’any.”

J. AMADES, Costumari català.